No és un adéu...

Hem arribat a l'últim dia. Al moment en que aquesta relació de germanes s'ha construit del tot. Ha estat un viatge genial, el tornaría a repetir, tot i que aquesta experiència tan especial és irrepetible. Per l'últim día, avui, hem anat a Girona. És temps de flors a Girona i hem fet quasi tot el recorregut i hem vist la majoria de flors. És increïble com un projecte així et pot arribar a emplenar d'aquesta manera. La Salma ara formar part de la meva vida i ja ens hem deixat clar que aquesta relació no acaba aquí, d'alguna manera ens tornarem a trobar. Hem visitat la meva Universitat, estaba tancada però al menys ha conegut el lloc on estudio. Os he de dir que a l'hora de parlar d'estudis la Salma el que vol ser quan sigui gran és Policia.

A més hem anat en bus fins a l'Espai Gironés on hem dinat i vam quedar ben plenes. Res com uns bons macarrons amb tomata. Ha arribat el final del nostre dia especial, ens ho hem passat com mai, estem cansades i esperant el nostre tren de tornada a Figueres, què podem fer mentre esperem al tren? Milions de fotos fent cares gracioses.

I això no és el final, és el principi d'una gran història. Ens quedaràn aquests records tan genials i divertits. He de dir que quan vaig començar el meu objectiu era el d'ajudar a la Salma, però no, ella m'ha ajudat a mi.

Parlant de fires.

 Aquest també ha estat un dels dissabtes més divertits. No podíem acabar el Rossinyol sense anar a les fires de la Santa Creu. Aquestes fires són molt esperades pels figuerencs cada any i no ens ho podíem perdre. Aquest dissabte 4 de maig el vaig passar com si tornés a tenir 10 anys. Veient les fotos ja es nota la diversió d'aquell gran dia. Cada cop s'apropava més el dia 17 de maig i vam començar a parlar de què faríem en el nostre últim dia que explicaré amb una nova entrada.

I cada dia es fa més emocionant.

Això si que és diversió al màxim. Hem descobert amb la Salma un hobby conjunt i és el de fer manualitats. Les fotos de continuació són de dos dissabtes diferents, del 22 de març i del 28 de març. A mi m'encanta i em relaxa, se'ns va passar el temps volant tot i que a vegades ens desesperàvem una mica si alguna cosa no ens sortia bé del tot. Les primeres fotos són de la Salma fent una N per la seva professora, la Nuri. La Nuri m'ho va agraïr, li va agradar moltíssim el detall. I això va ser idea de la Salma, que volia deixar-li un record que li va quedar ben maco. Les següents fotos són de quan vam fer sal de colors, una manualitat que recordo especialment de quan era petita, m'encantava i si per mi fos, emplenava la casa d'aquests pots. Com que volíem fer un marc amb les nostres fotos vam aprofitar l'ampolla per posar-hi la nostra foto i tenir a la nostra habitació un petit record de les nostres experiències.

Finalment, amb les ganes que tenia la Salma, vam anar a la bolera d'Empuriabrava. És un dels altres dissabtes al dematí, un 26 d'abril, no vam poder reunir-nos durant dos dissabtes doncs teníem vacances i jo vaig marxa a Galícia per Setmana Santa. Va ser massa divertit. Com que no vam tardar molt, vam anar a caminar per la platja i vam gaudir del sol. Cada moment amb la Salma s'ha convertit en un moment molt especial i difícil d'oblidar. Després de parlar-ho i ella fer-me la pregunta de: ''Ets com la meva professora?'', hem arribat a la conclusió que som amigues, amigues molt especials, ella s'ha convertit en la germana petita que sempre he volgut tenir.

Un camí curt però emocionant.

Hem fet tantíssimes coses amb la Salma, les tornaria a repetir mil vegades.

Aquestes fotos són del 22 de febrer. Feia un dia preciós aquell dissabte, per sort només ens ha plogut un dia dels que vam quedar i igualment ho vam passar realment bé. Vam decidir anar al Museu Dalí. Hi ha més de 100 fotos doncs un moment la Salma m'agafa el mòbil ja no deixa de fer fotos. Això si, totes molt bones.

En un altre dia perfecte, un 1 de març, vam anar a Girona. Una ciutat que a la Salma li agrada especialment. Vam anar al Museu del Cinema. Aquest museu és un d'aquells museus que no et deixa indiferent i principalment, molt interactiu. Ho vam gaudir moltíssim. Hi han moltes fotos, cadascuna amb un significat especial, però la que més m'agrada és la de la Salma jugant amb les ombres xineses, va ser molt divertit.

Com cada dissabte ens reunim amb la Salma, el 8 de març. I com que ja havíem anat a quasi tots els museus de Figueres vam decidir agafar-nos un matí ben tranquil, caminant pel mercat de fruites i verdures (on vam comprar unes flors precioses per les nostres mares). Ja començava fer una mica de calor i amb aquell sol venia molt de gust un bon gelat. Assentades a la Rambla vam menjar-nos els nostres gelats mentre no paràvem de parlar. Aquí ja començava a notar la bona evolució de la nostra relació, ens explicàvem tot, ja no hi havia aquells silencis del principi. En part eres normals aquells silencis doncs no ens coneixíem molt i la Salma, amb el seu poc temps a Figueres no entenia algunes coses del català. Però ha evolucionat d'una manera increïble des que ens coneixem, les classes que fa a l'escola de català són de gran ajuda.

I aquest és un altre dels nostres dissabtes especials. Era un 15 de març, vam quedar a la tarda per anar a la bolera doncs la seva professora li va aconsellar aquest lloc. Malauradament, estava tancada i no ho sabíem. Així que com que ens trobàvem allà vam anar al Planeta Màgic, un lloc que la Salma desconeixia. Va ser una bona casualitat doncs després d'estar allà unes horetes havíem de tornar a casa i la Salma volia quedar-s'hi més temps però no va ser possible. Igualment va ser molt divertit i a més, va trobar altres nenes amb les qui jugar doncs jo no podia entrar.

Després d'un llarg i bon temps.

Ha passat molt de temps des de la meva primer publicació i a la vegada han passat moltes coses.
Volia mencionar a l'Amina, la vaig conèixer i vam quedar una vegada però per diferents motius va haver de tornar al seu país, Pakistan. Em va saber molt de greu però s'havia de buscar una solució, llavors em van presentar a la Salma, del Marroc. La vaig conèixer fa poc d'un mes, la seva felicitat al meu costat i les seves ganes d'estar amb mi m'han recordat el motiu pel que volia fer el projecte Rossinyol, no només el d'ajudar a una altre persona, també que aquesta persona m'ajudi a mi.

A continuació faré un petit resum de les ja quatre vegades que hem quedat.

El primer dia que vam quedar, el 25 de gener era plujós i vam anar al museu de la Tècnica, tranquil·les doncs era el primer dia i ens havíem de conèixer. Quan vam a acabar de veure'l vam anar a la biblioteca i vam intentar parlar de què ens agradava, la Salma no m'entén molt encara doncs fa poc temps que està aquí però amb ganes aprendrem a comunicar-nos millor. Aquest dia, al portar-la a casa la seva mare feia pa i em va donar una mica, estava molt bo.

Sembla divertit escriure amb una màquina d'escriure tan antiga.

La segona vegada que vam quedar, l'1 de febrer, va ser un dia on vam fer allò que teníem en comú, fer pastissos i galetes. Vam fer unes galetes de llimona molt bones! El primer intent la massa va quedar molt líquida i la Salma em va donar la idea de fer un pastís per aprofitar-ho. Aquí està ella fent les galetes i el resultat final, li encantava utilitzar el tallador de papallona.

La tercera vegada que vam quedar, el 8 de febrer, va ser tan genial com els altres dies. Vam anar al museu del Joguet, l'última vegada que havia anat tenia uns 10 anys i no tenia molt record del que hi havia, ens va agradar molt visitar-ho.

Mira quantes coses petites!!

Li va encantar aquesta vaca, oi que és maca?

I finalment, la última vegada que vam quedar va ser la setmana passada. Jo marxava el cap de setmana i no podia quedar com quedàvem sempre hi vam decidir que l'anés a buscar a l'escola per anar a berenar i a passejar. Va ser molt divertit per que vam anar al Parc Bosc hi vam jugar amb les coses del parc, per acabar el dia vam anar a casa a meva amb l'ordinador a mirar els noms dels animals doncs a vegades li parlava sobre uns animals i no sabia que volien dir, amb el temps espero ajudar-la a que aprengui més sobre aquest idioma.

I fins aquí està tot, ha estat un mes molt maco :)

"Il·lusió"

Sempre he tingut ganes de fer alguna cosa diferent a la meva vida, de no pensar només en mi i finalment pensar en els altres i que com jo, també tenen certes dificultats. Ara, tinc aquesta oportunitat de poder ajudar a aquesta persona i tinc moltes ganes de començar-la. Em fa molta il·lusió i al mateix temps, por. Por? Per què? Principalment que aquest sentiment d'ajudar i la intenció d'ajudar no doni el resultat que espero però tinc esperança de que això no serà així.

Em considero una persona tímida, que no soc com aquells que son capaços de fer amics en uns minuts, a mi em costa. Intento que a la persona que ajudo no li passi el mateix o, potser aquesta persona m'ajudarà a mi a superar aquesta timidesa, tinc ganes de començar.